El nostre país ha entrat en una etapa que els experts qualifiquen de “desacceleració econòmica”. L’economia creix a un ritme menor del que estàvem acostumats: rebem l’impacte de fenòmens com la crisi nordamericana de les hipoteques, l’encariment del petroli, la normalització del mercat immobiliari, la reducció del crèdit per part de les entitats financeres... Tenim per davant una etapa complicada, plena de desafiaments. Però també d’oportunitats que hem de saber aprofitar. Terrassa està preparada per sortir reforçada en els propers anys, en una posició de lideratge en molts sectors, més competitiva, més dinàmica.

J.R.: Alcalde, fa pocs dies l’Ajuntament ha presentat un primer pla amb 10 mesures per potenciar l’activitat econòmica a escala local...

Pere Navarro: Un ajuntament com el nostre, que ha estat sempre atent als sectors econòmics que funcionen com a motor de la ciutat, està preparat per fer front a situacions complicades. I hem demostrat que som capaços de reaccionar ràpidament, amb energia. Crec que és important que els ciutadans i ciutadanes sàpiguen que el Govern municipal està totalment compromès amb aquesta qüestió i disposa d’eines per continuar impulsant el desenvolupament de la ciutat, la feina, les oportunitats, el benestar. Les 10 mesures que hem presentat són un primer paquet que recull les grans línies d’una estratègia molt meditada i consensuada al llarg de molts anys amb els principals agents sòcio-econòmics i fruit també de la voluntat de la majoria de ciutadans i ciutadanes. L’Ajuntament compta amb un Pla de Mandat 2007-2011 on es defineix l’estratègia de promoció econòmica a mig i llarg termini. El paquet de mesures que hem presentat és fruit d’una tasca prèvia ben feta i d’un esforç per planificar infraestructures i serveis que donarà fruit en breu.

J.R.: En moments complicats, i també en moments d’expansió, Terrassa ha aplicat un model de diàleg i cooperació entre l’Ajuntament i el sector privat. Es una de les claus de l’èxit terrassenc en els darrers trenta anys, del pas d’una ciutat tèxtil a una ciutat que s’ha diversificat profundament i ha entrat amb força al camp de la nova economia...

Pere Navarro: L’experiència acumulada en aquest sentit és una de les garanties de futur. Hem construit lentament una relació de confiança mútua amb empreses, amb entitats econòmiques i empresarials, amb el món del comerç i dels serveis, amb la universitat, amb tota la comunitat educativa, amb les entitats financeres... Aquesta és una de les bases de l’estratègia econòmica de futur: sumar esforços, concentrar les potencialitats de cadascú al servei dels interessos generals de la ciutat. Perquè sabem que si la ciutat en el seu conjunt va bé, cadascú anirà millor. Actuacions en marxa com el Pla de la Innovació o el Consorci per l’Ocupació al Vallès Occidental es veuran ara reforçats, avançarem a major ritme per aprofitar les oportunitats que se’ns presenten i minimitzar l’impacte d’una nova etapa en la que les xifres de creixement seran molt més moderades.

J.R.: En aquest primer paquet de mesures apareix també, amb força, una evident inquietud per garantir solucions no només per a l’economia en el seu conjunt, sinó també per a les persones...

Pere Navarro: En el nou escenari econòmic, certament hi ha gent que pot passar per dificultats. A nivell individual, no tothom està igualment preparat ni compta amb els mateixos recursos per adaptar-se a una situació complexa, que pot afectar a les economies familiars, al món del treball... Les accions en matèria d’educació, de reciclatge, de serveis socials, són claus per posar el coixí necessari per amortiguar l’impacte i ajudar a moltes persones a resituar-se. Es una de les principals obligacions d’un Ajuntament. I per a mi, com a socialista, és una de les raons de ser de la meva ideologia: pensar en les persones, en cada persona, amb noms i cognoms. I respondre eficaçment al que espera del seu Ajuntament, de l’administració que té més a prop.

J.R.: L’acció inversora de les administracions públiques esdevé un motor important, en aquesta nova etapa...

Pere Navarro: Efectivament. L’Ajuntament compta amb una situació econòmica sòlida i preparada per a aquesta etapa. Aquesta capacitat de previsió ens permetrà fer front al programa previst d’inversions en infraestructures, en equipaments, en serveis, en habitatge, i jugar un paper dinamitzador de l’activitat econòmica i del món laboral. L’esforç municipal en habitatge, que es tradueix en uns 1.900 nous pisos, és un exemple d’aquesta actuació, que reverteix també en benestar per a moltes famílies. Però també cal remarcar que les inversions dels governs de la Generalitat de Catalunya i d’Espanya a la zona de Terrassa esdevindran sens subte factors de desenvolupament: el quart cinturó o Ronda del Vallès, el Metro de Terrassa, les noves línies dels Ferrocarrils de la Generalitat, la ronda ferroviària, la proximitat a l’AVE, les millores a l’aeroport del Prat... Aquestes infraestructures són una de les claus del nostre futur, per atraure activitat econòmica, per progressar amb respecte al medi ambient, per generar feina i oportunitats, per atraure talent, per omplir els futurs sectors industrials en desenvolupament amb activitats de cada vegada més valor afegit... Aprofitarem l’oportunitat que aquest escenari ens brinda per esdevenir, més que mai, una ciutat líder a Catalunya en economia, en coneixement, en innovació, en talent, en oportunitats. En pocs anys veurem que hem posat les bases per a una nova etapa de desenvolupament i de benestar que volem que beneficii tota la ciutat, tots els terrassencs i terrassenques.

Dilluns vam tenir a Terrassa la companya Carme Chacón, la candidata del PSC per Barcelona i actual ministra d’Habitatge. Ja havia estat a la ciutat a la tardor, quan vam visitar plegats el Parc de Gernika, a Torre-sana, on amb el suport del seu ministeri i de la Generalitat estem construint una promoció pública de 900 habitatges. Però aquest dilluns era dia de mitin al poliesportiu del Pla del Bon Aire, amb moltíssima gent. Moltíssima gent que aposta per construir plegats el país millor que ens mereixem, amb el company Zapatero al capdavant del govern d’Espanya. (Pere Navarro)

-Al mitin del dilluns, Pere, vas reivindicar una vegada més les actuacions del govern espanyol a Terrassa...

-Aquest dimarts he anat a Madrid per concretar el projecte de la futura estació de Renfe de Terrassa Oest, entre Can Boada i La Maurina. Un dia abans, el dilluns, entrava en funcionament la de Terrassa Est, a la zona de Torre-sana, Les Arenes i la Grípia. I des del mes de gener tenim en marxa la fase decisiva de les obres de prolongació dels Ferrocarrils de la Generalitat. Va prenent forma, dia a dia, el futur Metro de Terrassa. Un exemple de la cooperació entre tres nivells d’administració, l’Ajuntament, la Generalitat i el govern central: tres nivells del mateix Estat que sumen esforços i col.laboren lleialment per millorar la vida dels ciutadans i ciutadanes de Terrassa.

-Hi ha una llarga tradició de “viatjants de Terrassa” que fan les espanyes per tirar endavant la ciutat... Com et reben a Madrid?

-Amb franquesa i cordialitat. Amb la veritat per davant. A vegades et diuen que sí i d’altres que no, o que més endavant... Aquest govern no t’aixeca la camisa. Mira, el govern del PP també em rebia amb cordialitat, més enllà de les diferències ideològiques. Tot eren bones paraules, com per exemple amb el projecte del Quart Cinturó o de les esglésies de Sant Pere. Però amb el govern Zapatero vam descobrir que els 3 milions d’euros que havien compromès per invertir a les esglésies de Sant Pere senzillament no sortien per enlloc. Hi havia molts més forats econòmics, però aquest ens afectava directament. No va ser l’única mentida...

-Sobre la taula tens una llista d’inversions i actuacions del govern central...

-Fa temps que la porto al damunt, perquè aquestes coses s’han d’explicar.

-Comencem per les grans xifres.

-Des del 2004, una mica més de 90 milions d’euros. Uns 15 mil milions de pessetes. Als quals hem de sumar 151 milions d’euros per compensar la pèrdua d’ingressos que va significar el canvi de model de l’IAE, amb el govern del PP. Entre 2004 i 2007 hem passat de 33 milions d’euros anuals a més de 44: un 25% més. I a tot això cal afegir-hi 20 milions d’euros de millora de l’electrificació de la línia de Renfe de Terrassa a Manresa.

-Anem ara a les actuacions més destacades. Continuem amb les xifres...

-La principal, 65 milions d’euros per a la Ronda del Vallès o Quart Cinturó. Una via de comunicació imprescindible per a Terrassa, que s’està fent amb la màxima sensibilitat amb el medi ambient i el paisatge i que confiem que continuï aviat fins a Granollers. També cal destacar els gairebé 8 milions d’euros invertits per millorar el servei de Correus a Terrassa: ens va costar molt superar els dèficits acumulats, però al final aquest govern va entendre que teníem raó i es va posar al costat de la ciutat i del seu ajuntament. Amb les esglésies de Sant Pere hem aconseguit fins ara gairebé 1,5 milions d’euros d’aquells 3 milions que mai no van existir, i estem treballant per rematar la feina. També el govern espanyol ha invertit uns 3 milions d’euros en habitatge: a Torre-sana, en ajuts al programa de lloguer de pisos per a joves, en el projecte de construcció de pisos al Campus Universitari.. I 3 milions d’euros més en ajuts per al servei municipal d’autobusos. Sense oblidar que aquest any 2008 ja hi ha 4 milions d’euros destinats als primers estudis de la futura ronda ferroviària Martorell-Terrassa-Granollers. La llista és molt més llarga encara... I no voldria deixar d’esmentar una novetat decisiva per al benestar de les persones: l’inici del desplegament de la llei de la dependència.

-La proximitat ideològica entre tres governs, central, autonòmic i municipal, alguna cosa hi deu ajudar...

-Sí, però no només això: les institucions s’han d’entendre i col.laborar més enllà de les diferències ideològiques. Clar que no hauria estat el mateix amb Rajoy a la Moncloa i Mas a la Generalitat aquests quatre anys. En absolut. La dreta desconfia dels ajuntaments i de les ciutats: se sent més còmoda en el món dels negocis. Per això els és tan fàcil posar-se d’acord, sumar els seus vots sempre que fa falta. Això és el que farien aquest diumenge si poguéssin: pactar. El poder al preu que sigui. Un preu que sempre el paguem els ciutadans i les ciutadanes, els municipis, les persones. Però estic convençut que no serà així, que una gran majoria de ciutadans i ciutadanes tenen molt clar el que està en joc.

-L’Espanya, la Catalunya, la Terrassa optimista...

-Mira, els socialistes farem el que diem, som avui el que serem diumenge que ve i el que serem dilluns. Respectem no només grans conceptes com la democràcia o les institucions, sinó que sobretot ens mereixen el màxim respecte les persones. Totes les persones. No és qüestió de “talante”, sinó de conviccions. De conviccions profundes. I quan governem, ho fem amb la gent, perquè la gent és qui de veritat té el poder, és qui entra amb nosaltres a governar les institucions. Això és vàlid per a una regidora, per a un alcalde, per a un conseller o una ministra: creiem en el que fem i fem el que creiem.

-El que està en joc diumenge és...

-Creiem que aquest país, Espanya, té una oportunitat extraordinària per construir el millor dels futurs possibles. No un futur de color rosa: hi ha reptes, problemes, oportunitats, dificultats... Des de Catalunya crec que ho entenem d’una manera molt especial, perquè hem patit aquests problemes molt directament, com en el cas de l’AVE, però també estem fent un salt endavant extraordinari. Amb entrebancs, sí, però afrontant amb responsabilitat i rigor els problemes, treballant el doble si cal, donant la cara, assumint responsabilitats, demanant disculpes quan cal i sobretot, sobretot, dient sempre la veritat. Zapatero ens ha tornat una Espanya que la dreta vol destruir, una Espanya plural, optimista, oberta, respectuosa, diversa. Una Espanya en la que hi ha lloc per a tots i totes, perquè ens hi sentim còmodes. L’Espanya que escolta i dialoga, la que aposta per la pau, la que confia en el futur i treballa per millorar les coses, per situar-se al lloc que li correspòn a Europa. En aquesta Espanya i aquesta Catalunya que estem construint, Terrassa té moltes raons per a l’optimisme.

-Diumenge al vespre ho veurem...

-Sí, dilluns començàvem la recta final de la campanya, amb el mitin al Pla del Bon Aire i després amb el debat Zapatero-Rajoy... Però encara queda temps per explicar, per convèncer, per il.lusionar una gran majoria. Diumenge escollim entre anar endavant o tornar enrera. Estic segur que escollirem la Terrassa i la Catalunya optimistes, les que miren amb empenta i confiança cap al futur... (Pere Navarro-Joan Rovira)